MENU

Informe CEAR 2016: Les persones refugiades a Espanya i Europa

La Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR) ha presentat avui el seu Informe 2016 “Les persones refugiades a Espanya i a Europa” (#InformeCEAR), en el qual s’alerta que malgrat el fort increment del nombre de persones que van cercar l’any passat refugi a Europa, tant la Unió Europea com Espanya van adoptar mesures que han posat en greu perill un dret humà com l’asil.

olmoconcopy-1024x682

La continuïtat dels conflictes en països com Síria, l’Iraq o Afganistan va provocar que centenars de milers de persones veren a Europa l’última possibilitat per a salvar les seues vides i les de les seues famílies. Així, el nombre de sol·licitants d’asil a Europa es va duplicar en 2015 respecte al passat any, arribant a 1.321.600 i només es van resoldre favorablement poc més 300.000.

La decisió dels països de la UE de blindar les fronteres i no oferir vies legals per a sol·licitar asil va provocar que la majoria dels refugiats haguera d’arriscar la seua vida en el Mediterrani, sortejar tanques de filferro i allargar el seu recorregut a causa dels tancaments de frontera. Més de 3.700 persones van perdre la vida en aqueix periple, mantenint-se com la ruta més mortal del món.

“Primer amb la seua passivitat, i després amb el seu blindatge de fronteres, Europa ha perdut una gran oportunitat per a estar a l’altura dels seus valors fundacionals i demostrar que es pren de debò els drets humans”, va sostenir Estel Galán, secretària general de CEAR.

La distribució de les sol·licituds d’asil a Europa va ser molt desigual. Alemanya va rebre prop de mig milió, mentre que Espanya, malgrat l’increment, es va mantenir entorn al 1% del total. Països com Hongria o Àustria van donar a les seues polítiques d’asil un clar segell xenòfob i autoritari.

Malgrat el moviment de solidaritat sense precedents que es va iniciar a Europa des de setembre cap a les persones que fugen de la guerra o la persecució, els líders de la UE van ser incapaces d’oferir una resposta comuna i de complir els compromisos que ells mateixos havien establit.

“La diferència entre la lentitud en el procés de reubicació i la rapidesa amb la qual es va adoptar l’acord amb Turquia és la millor mostra la voluntat política de la UE: acollim a comptagotes durant mesos, tanquem fronteres en un instant”, va lamentar Galán.

“Si no es produeix un canvi profund en les polítiques de migració i asil de la Unió Europea, tots els tractats i normatives que reflecteixen el dret d’asil quedaran en paper mullat”, va alertar Paloma Favieres, coordinadora dels serveis jurídics de l’entitat.

 

Espanya: rècord i reculada

En 2015, Espanya va rebre prop de 14.881 sol·licituds d’asil, la xifra més alta mai registrada, encara que segueix representant un any més sol el 1% de les quals van atendre els països de la UE. Un any més, les persones de nacionalitat siriana encapçalen el llistat de sol·licitants, seguides de les quals procedeixen d’Ucraïna i Palestina.

No obstant açò, solament es van resoldre poc més de 3.200 sol·licituds, de les quals es va acceptar el 31%, un percentatge molt allunyat de la mitjana europea que es va situar entorn del 50%. “Resulta molt decebedora comprovar com Espanya amb prou faenes va poder oferir l’any passat algun tipus de protecció internacional a 1.020 persones i resituar a 18 refugiats dels 16.000 compromesos”, va afirmar la secretària general de CEAR.

A més, l’organització critica en el seu informe la “congelació” dels expedients procedents d’Ucraïna o Mali tot esperant que els conflictes arriben a la seua fi, la continuïtat de les anomenades “devolucions en calenta” a Ceuta i Melilla, la il·legalitat de la qual han establit diferents organismes internacionals; així com les dificultats d’accés al procediment d’asil en els Centre d’Internament d’Estrangers (CIE).

 

Mesures urgents

Finalment, des de CEAR sol·liciten al nou Govern i al futur Parlament que amb caràcter urgent en la pròxima legislatura s’engeguen les següents mesures:

Cuadro peticiones Gobierno

 

Testimoniatges

L’informe recopila històries de persones refugiades que acull CEAR, però també denuncies com les quals fa aquesta mare siriana atrapades a Grècia des que va fugir de Turquia, i que el seu únic desitja en aquests moments és retrobar-se algun dia amb els seus fills, als qui va perdre la pista en la seua ruta cap a un lloc segur a Europa.

s que xifres

L’informe anual conté moltes dades i estadístiques, després dels quals hi ha persones, històries, somnis… Per aquest motiu, al costat de l’informe s’actualitza la campanya ‘Més que xifres’, que tracta de reflectir està realitat que sovint pansa desapercebuda mentre nombre.

Materials per a descarregar:

INFORME COMPLET

RESUM EXECUTIU

 ——————

 

Informe CEAR 2016: Las personas refugiadas en España y Europa

olmoconcopy

La Comisión Española de Ayuda al Refugiado (CEAR) ha presentado hoy su Informe 2016 “Las personas refugiadas en España y en Europa” (#InformeCEAR), en el cual se alerta de que a pesar del fuerte incremento del número de personas que buscaron el año pasado refugio en Europa, tanto la Unión Europea como España adoptaron medidas que han puesto en grave peligro un derecho humano como el asilo.

La continuidad de los conflictos en países como Siria, Irak o Afganistán provocó que cientos de miles de personas vieran en Europa la última posibilidad para salvar sus vidas y las de sus familias. Así, el número de solicitantes de asilo en Europa se duplicó en 2015 respecto al pasado año, llegando a 1.321.600 y sólo se resolvieron favorablemente poco más 300.000.

La decisión de los países de la UE de blindar las fronteras y no ofrecer vías legales para solicitar asilo provocó que la mayoría de los refugiados tuviera que arriesgar su vida en el Mediterráneo, sortear vallas de alambre y alargar su recorrido debido a los cierres de frontera. Más de 3.700 personas perdieron la vida en ese periplo, manteniéndose como la ruta más mortal del mundo.

“Primero con su pasividad, y luego con su blindaje de fronteras, Europa ha perdido una gran oportunidad para estar a la altura de sus valores fundacionales y demostrar que se toma en serio los derechos humanos”, sostuvo Estrella Galán, secretaria general de CEAR.

La distribución de las solicitudes de asilo en Europa fue muy desigual. Alemania recibió cerca de medio millón, mientras que España, pese al incremento, se mantuvo entorno al 1% del total. Países como Hungría o Austria dieron a sus políticas de asilo un claro sello xenófobo y autoritario.

Pese al movimiento de solidaridad sin precedentes que se inició en Europa desde septiembre hacia las personas que huyen de la guerra o la persecución, los líderes de la UE fueron incapaces de ofrecer una respuesta común y de cumplir los compromisos que ellos mismos habían establecido.

“La diferencia entre la lentitud en el proceso de reubicación y la rapidez con la que se adoptó el acuerdo con Turquía es la mejor muestra la voluntad política de la UE: acogemos a cuentagotas durante meses, cerramos fronteras en un instante”, lamentó Galán.

“Si no se produce un cambio profundo en las políticas de migración y asilo de la Unión Europea, todos los tratados y normativas que reflejan el derecho de asilo quedarán en papel mojado”, alertó Paloma Favieres, coordinadora de los servicios jurídicos de la entidad.

España: récord y retroceso

En 2015, España recibió cerca de 14.881 solicitudes de asilo, la cifra más alta jamás registrada, aunque sigue representando un año más solo el 1% de las que atendieron los países de la UE. Un año más, las personas de nacionalidad siria encabezan el listado de solicitantes, seguidas de las que proceden de Ucrania y Palestina.

Sin embargo, solo se resolvieron poco más de 3.200 solicitudes, de las cuales se aceptó el 31%, un porcentaje muy alejado de la media europea que se situó en torno al 50%. “Resulta muy decepcionante comprobar cómo España apenas pudo ofrecer el año pasado algún tipo de protección internacional a 1.020 personas y reubicar a 18 refugiados de los 16.000 comprometidos”, afirmó la secretaria general de CEAR.

Además, la organización critica en su informe la “congelación” de los expedientes procedentes de Ucrania o Malí en espera de que los conflictos lleguen a su fin, la continuidad de las llamadas “devoluciones en caliente” en Ceuta y Melilla, cuya ilegalidad han establecido diferentes organismos internacionales; así como las dificultades de acceso al procedimiento de asilo en los Centro de Internamiento de Extranjeros (CIE).

Medidas urgentes

Por último, desde CEAR solicitan al nuevo Gobierno y al futuro Parlamento que con carácter urgente en la próxima legislatura se pongan en marcha las siguientes medidas:

Cuadro peticiones Gobierno

Testimonios

El informe recopila historias de personas refugiadas que acoge CEAR, pero también denuncias como las que hace esta madre siria atrapadas en Grecia desde que huyó de Turquía, y cuyo único desea en estos momentos es reencontrarse algún día con sus hijos, a quienes perdió la pista en su ruta hacia un lugar seguro en Europa.

Más que cifras

El informe anual contiene muchos datos y estadísticas, tras los cuales hay personas, historias, sueños… Por este motivo, junto al informe se actualiza la campaña ‘Más que cifras’, que trata de reflejar está realidad que a menudo pasa desapercibida entre tanto número.

* Materiales para descargar:

INFORME COMPLETO

RESUMEN EJECUTIVO

Alba Soler

VIEW ALL POSTS