CEAR denuncia la “carrera d’obstacles” per a demanar asil a Itàlia després de la ruta més mortal del món

 

La Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR) ha denunciat avui en la presentació del seu informe Itàlia, la ruta més mortal cap a la Fortalesa Europa “la carrera d’obstacles per a demanar asil en aquest país” així com el fet que les polítiques europees segueixen sense centrar els seus esforços a salvar vides en el Mediterrani ni a protegir a les persones que es veuen obligades a fugir.

En la presentació del document, CEAR va detallar que en el que va d’any han arribat a Itàlia més de 85.000 persones a través del mar, i va lamentar que les més de 2.200 morts en aquesta travessia confirmen la frontera sud d’Europa com la més mortal del món. “Els líders europeus tenen 2.200 proves que la seua política migratòria centrada a blindar i allunyar fronteres condueix a la mort a persones que tenien en Europa la seua última esperança per a salvar les seues vides”, va apuntar Estrella Galán, secretària general de CEAR.

A més, Galán va rebutjar que la labor de rescat de diferents ONG puga suposar una invitació a ningú per a arriscar la seua vida i va criticar la criminalització i els impediments que tracten de posar a la seua labor les autoritats europees. “Les persones que travessen el mar ho fan únicament per les situacions de perill que afronten en els seus països, posar traves als qui tracten de salvar vides solament suposarà augmentar el nombre de morts”.

En aqueix sentit l’informe, elaborat després d’una recent missió a Itàlia en el marc de el “Observatori del dret d’asil, les migracions forçades i les fronteres” i finançat per l’Agència Extremenya de Cooperació Internacional (AEXCID), arreplega testimoniatges de la gravetat de la situació a Líbia, un país amb el qual Itàlia ha signat diversos acords centrats a tancar i externalitzar la frontera, obviant la situacions de tortura, esclavitud i persecució religiosa que es produeixen en el país nord-africà.

La meta del refugi

L’informe presentat per CEAR denuncia que després del viatge en alta mar, a la seua arribada als ports italians els ocupants dels vaixells poden romandre diverses hores en les embarcacions abans de ser atesos. “El procés d’identificació es duu a terme hores després que les persones hagen sigut rescatades en alta mar, per la qual cosa moltes es troben encara en estat de xoc a causa de les experiències viscudes a Líbia i la duresa del viatge pel que no es troben en condicions òptimes per a afrontar una entrevista de la qual depèn el seu futur”, explica Nuria Díaz, portaveu de CEAR i coautora de l’informe.

CEAR assenyala greus manques que impedeixen que les persones que arriben a Itàlia vegen garantit el seu accés al dret d’asil. En particular, per a l’entitat resulta preocupant la classificació entre migrant econòmic i sol·licitant de protecció internacional que es realitza en moltes ocasions únicament segons la nacionalitat i a través de preguntes tendencioses.

L’informe detalla problemes d’espai, sobreocupación i fins i tot falta d’aigua en els diferents els anomenats hotspots, des d’on s’hauria d’iniciar el procés de reubicació. A més, la falta de places d’acolliment ha provocat que les autoritats italianes opten per contractar els serveis d’actors no especialitzats, entre ells empreses privades sense cap experiència en l’atenció a persones refugiades. De fet, diverses fonts asseguren que l’acolliment s’ha convertit en un nou negoci per a la màfia italiana, amb el greu risc de vulneracions de drets de tot tipus que açò suposa.

L’organització destaca els nombrosos casos de violència que pateixen les dones abans i després de la seua arribada a Itàlia. En particular, les procedents de Nigèria que van sumar més d’11.000 el passat any, de les quals segons la OIM el 70% arriben a través de xarxes de tracta amb finalitats d’explotació sexual. Segons les fonts consultades per CEAR moltes d’elles tenen por a denunciar la seua situació, donades la falta d’identificació i protecció.

El fracàs de la reubicació

Finalment, l’informe assenyala que el sistema de reubicació engegat per la UE “ha fracàs estrepitosament” en el territori italià. Fins avui, prop de 7.600 persones han sigut resituades des d’Itàlia, la qual cosa suposa una mica més del 20% del compromès pels Estats membre de la UE.

Segons CEAR açò es deu en primer lloc al requisit que només es puguen acollir a aquest programa persones provinents d’un país el percentatge del qual de reconeixement siga superior al 75%, la qual cosa actualment deixa fora a les persones que arriben a Itàlia procedents de països com Afganistan, l’Iraq, Sudan o Nigèria.

A més, els qui volen accedir al programa han d’esperar almenys dos mesos només per a iniciar la sol·licitud del seu procés de reubicació i existeix una clara descoordinació entre les diferents agències implicades en aquest procés, la qual cosa provoca retards, confusió i falta d’informació. “Hi ha persones que porten un any esperant ser resituades, la qual cosa ha provocat que moltes hagen decidit abandonar el seu procés davant la falta de garanties de l’èxit del mateix”, denuncia l’informe.

Per a CEAR, són particularment greus les xifres de menors: tan sols 5 han sigut resituats des d’Itàlia, concretament 2 a Holanda i 3 a Noruega, la qual cosa resulta “alarmant” tenint en compte que l’any passat van arribar a Itàlia 3.806 menors procedents d’Eritrea, 218 de Síria i 13 de Iemen, totes elles nacionalitats que “elegibles” de cara a la reubicació.

Aquestes dades demostren l‘extrema lentitud del procés i la falta absoluta de responsabilitat dels Estats de la UE, la qual cosa provoca que en ocasions els menors -sobretot els no acompanyats- passen més temps en els hotspots que els adults a causa de la falta de places específiques per a ells.

A més, segons diferents organitzacions les condicions inadequades en alguns dels centres, unit a la desinformació espenten als menors a abandonar els dispositius, quedant així fora de qualsevol sistema de protecció, per la qual cosa molts acaben vivint en el carrer o en campaments improvisats, amb els riscos de tot tipus que açò comporta.

Alba Soler

VIEW ALL POSTS
CatalanSpanishEnglishFrench