CEAR i Greenpeace alerten que la crisi climàtica forçarà a fugir cada vegada a més persones

CEAR i Greenpeace han presentat un informe que analitza la relació de la crisi climàtica amb els desplaçaments interns i les migracions internacionals. Demanen al Govern i a les institucions europees major ambició en els objectius de reducció d’emissions, una col·laboració estreta amb els països més afectats i l’establiment de vies migratòries legals i segures, així com el reconeixement de la seua condició de refugiades als qui es veuen obligades a fugir per aquestes raons.

CEAR i Greenpeace han presentat hui l’informe ‘Huir del clima. Cómo influye la crisis climática en las migraciones humanas’, en el qual analitzen un fenomen que cada any obliga més persones a deixar les seues llars fugint dels impactes provocats per la crisi climàtica.

Totes dues organitzacions han sumat esforços i coneixements per a aprofundir en aquesta qüestió sobre la qual cada vegada es té més informació, però sobre la qual els governs encara es neguen a prendre mesures. Per a la realització de l’anàlisi han comptat amb la col·laboració de la investigadora Beatriz Felipe, una de les principals expertes en la matèria.

En el document se citen els càlculs d’organitzacions internacionals com el del IDMC, que xifrava en 30,7 milions els desplaçaments que van tindre lloc en 2020 vinculats a fenòmens meteorològics i climàtics. Així mateix, es repassen exemples concrets de com els impactes del canvi climàtic ja estan obligant a milers de persones de tot el planeta a deixar la seua llar. Per exemple, s’aborda el cas de Vanuatu, un arxipèlag situat a uns 200 km a l’oest d’Austràlia, en el Pacífic, on la seua població ja ha hagut d’afrontar desplaçaments a causa de la pujada del nivell de la mar.

També s’aborden casos com les caravanes de persones migrants centreamericanes cap als Estats Units, on moltes famílies han relatat com les sequeres els van fer perdre la seua forma de vida i els van obligar a anar a les ciutats, des d’on han hagut de fugir a causa de factors com la pobresa o la violència. Així mateix, encara que no es consideren estrictament migracions climàtiques, l’informe denúncia com les activitats d’empreses del nord generen degradació mediambiental i espoli de recursos naturals el que impulsa a nous moviments migratoris. Un exemple d’això ho trobem en països com el Senegal, Gàmbia o Mauritània, les poblacions dels quals que vivien de la pesca veuen com grans vaixells europeus, russos i xinesos ofeguen una de les seues activitats econòmiques bàsiques, la qual cosa els espenta a emprendre perilloses rutes migratòries amb les conseqüències mortals ja conegudes.

Falta de protecció
No obstant això, l’informe deixa clar que el fenomen de les migracions no sols és de països empobrits cap a uns altres amb més recursos, sinó que en la seua major part es tracta de desplaçaments interns o migracions regionals. A més, aquest fenomen afecta ja a països més rics. Així, per exemple, s’aborden els nombrosos desplaçaments que estan tenint lloc en regions com Califòrnia a causa dels incendis forestals i la sequera. Alguna cosa que les dues organitzacions alerten que també succeirà amb més freqüència a Espanya, donada la seua elevada vulnerabilitat davant impactes del canvi climàtic com ara la progressiva desertificació, les onades de calor persistents o els incendis d’elevada intensitat.

“La crisi climàtica té un impacte cada vegada major en el desplaçament i les migracions humanes. L’elevació del nivell de la mar, els ciclons devastadors o les sequeres prolongades afecten més habitualment i amb major gravetat a les poblacions més desfavorides, que són precisament les que menys han contribuït a generar el problema. Per això, cal aprofundir en polítiques inspirades en la solidaritat internacional i la justícia climàtica”, ha declarat Eva *Saldaña, directora de Greenpeace, que també ha demanat al Govern espanyol una major ambició en els plans de reducció d’emissions i un compromís ferm de cooperació amb els països i regions més afectades pels impactes del canvi climàtic.

El document deixa de manifest la desprotecció a la qual s’enfronten les persones que es veuen obligades a emigrar per raons principalment climàtiques a causa de la inexistència de normes que els protegisquen i reconeguen, i a pesar que s’han produït avanços, encara no existeix una normativa internacional que oferisca garanties a les persones migrants per a tindre dret a sol·licitar la residència en tercers per motius climàtics.

“La UE i el Govern d’Espanya arriben tard a la posada en marxa de mesures per a abordar les migracions climàtiques. És urgent i necessari establir vies legals i segures en casos de mobilitat humana forçada, abordant amb mesures concretes els casos relatius a les migracions climàtiques, a les persones afectades de les quals se’ls hauria de concedir una autorització de permanència per raons humanitàries i reconéixer la seua condició de refugiades al nostre país”, ha declarat Estrella Galán, directora general de CEAR.

A pesar que la crisi climàtica és un fenomen global que afecta el conjunt de la humanitat, l’informe destaca com són els països i comunitats amb menys recursos els que estan trobant més dificultats per a adaptar-se a les seues conseqüències, entre les quals es troba la pròpia necessitat de migrar. Aquesta situació resulta especialment injusta, considerant que són precisament aquests països els que menys han contribuït al calfament global.

A las personas afectadas por las migraciones climáticas se les debería de reconocer su condición de refugiadas. Clic para tuitear

Alba Soler

VIEW ALL POSTS
CatalanSpanishEnglishFrench