CEAR PV denúncia la reducció a més de la meitat del nombre de sol·licituds d’asil a València i reclama aprendre de les bones pràctiques i mantindre el model dels CREADE per a sol·licitar asil.

  • Les sol·licituds d’asil cauen en les tres províncies valencianes passant a ser la cinquena CCAA en peticions de protecció internacional
  • Espanya duplica la taxa de reconeixement de protecció internacional, aconseguint el 10,5%, encara que es queda encara lluny del 35% de la mitjana europea.
  • L’evacuació de persones de l’Afganistan o la recent activació de la Directiva de Protecció Temporal per als qui han hagut de fugir d’Ucraïna demostren que “una altra manera d’actuar és possible”.
  • L’organització recorda que 2021 va ser un any de grans èxodes, encara que no tots van rebre la mateixa atenció, ni la mateixa resposta política.

(València, 16 de juny de 2022). La Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR) a València ha reclamat hui, en la presentació del seu vinté ‘Informe 2022: La situació de les persones refugiades a Espanya i Europa’, que s’oferisca un tracte igualitari a l’hora d’accedir a la protecció a totes les persones que el necessiten, independentment del seu origen o procedència. L’organització considera una bona pràctica la resposta que s’ha donat, tant a nivell europeu com espanyol, al desplaçament des de l’Afganistan, o més recentment als qui han hagut de fugir per la invasió d’Ucraïna.
Pel que fa a les xifres, la valenciana va ser la cinquena CCAA en numere de sol·licituds d’asil amb 4.259 per darrere de Madrid 18.295, Catalunya 8.519, Andalusia 6.902 i Canàries 5.495. Per províncies, València va ser la sisena en nombre de sol·licituds d’asil amb 2.528, per darrere de Madrid 18.295, Barcelona 6.995, Santa Cruz de Tenerife 3.302 i les ciutats autònomes de Melilla 3.277 i Ceuta 3.152. Alacant i Castelló amb 1.227 i 504 sol·licituds d’asil, van disminuir el número respecte de l’any anterior en què va haver-hi 1.235 i 900 sol·licituds respectivament.
El numere de sol·licituds de protecció internacional al País Valencià va caure en més d’un 50% en 2021 (9.060 en 2020), això es va deure a factors com la reducció de la mobilitat i tancament de fronteres per la pandèmia, però també i en funció de províncies, per la reducció de les cites telemàtiques per a sol·licitar asil, els requisits sol·licitats per a l’accés al procediment i el retard en les citacions per a manifestar la voluntat de sol·licitar protecció i de formalitzar la pròpia entrevista d’asil.
En 2022 ja sense els efectes de la pandèmia, l’accés al procediment d’asil s’ha dificultat fins al punt que és pràcticament impossible aconseguir una cita telemàtica a la província de València. És per això que molts sol·licitants acaben comprant les cites a través de plataformes informàtiques, aquest fet es ve denunciant des de fa mesos, sol·licitat les entitats d’asil reiteradament a les administracions públiques i autoritats competents perquè posen solucions, i finalitze aquesta vulneració a l’accés a un dret fonamental com és el dret d’asil.
Així mateix, CEAR assenyala en l’informe que 2021 serà recordat per ser un any de grans èxodes globals que han provocat que actualment en el món més de 100 milions de persones hagen patit desplaçament forçós. Entre els successos de major impacte al nostre país durant l’any passat, a més de la contínua arribada de persones a través de la ruta canària, destaca l’entrada a Ceuta de milers de persones, en la qual es van produir falta d’identificació de situacions de vulnerabilitat i devolucions sumàries. Unes pràctiques que també es van donar en illots espanyols.
En contraposició, assenyala la ràpida resposta de l’Estat espanyol per a col·laborar en l’evacuació de persones afganeses, en el marc de l’Operació Antígona, que va demostrar que amb voluntat política el sistema de protecció i acolliment pot adaptar-se per a respondre “àgil i eficaçment”.
Reptes i oportunitats del sistema d’asil
L’any passat, Espanya va duplicar la seua taxa de reconeixement d’asil fins al 10,5%, una millora que l’entitat espera que les autoritats continuen ampliant enguany per a acostar-se a la mitjana europea del 35%. No obstant això, el nombre de persones sol·licitants de protecció internacional a Espanya es va reduir un 26%, en part, a causa de les restriccions de moviment per la pandèmia, però també perquè continuen existint enormes dificultats d’accés al territori espanyol, mantenint visats de trànsit a persones de països en conflicte com Síria, Palestina i Iemen.
A més, una de les principals preocupacions de l’organització se centra en la dificultat de l’accés al procediment de protecció en el territori: l’escassetat de cites telemàtiques, els retards en les mateixes i criteris dispars en els requisits d’accés a la formalització de la petició segons la província on se sol·licite, porta a les persones a tardar entre sis o huit mesos de mitjana per a presentar la seua sol·licitud d’asil.
Del total de 69.891 resolucions que va haver-hi en 2021, només 7.371 van ser favorables, destacant positivament la protecció concedida les persones procedents de Mali, amb més d’un 82% de peticions acceptades, consolidant-se el canvi de tendència que es va iniciar l’any anterior, ja que fins a 2020 eren rebutjades majoritàriament. En contraposició continuem veient com els casos procedents de Colòmbia, Hondures o El Salvador, continuen rebent més del 90% de resolucions desfavorables, malgrat els alts índexs de violència que pateixen moltes persones en aquests països.
A causa de la falta de vies segures, les persones procedents de països africans van haver de tornar a arriscar les seues vides per a arribar al nostre país. Almenys 1.109 persones van perdre la vida en el seu trajecte cap a Canàries, rècord de morts en la ruta atlàntica, que es consolida com una de les més perilloses del món.
Com a gran oportunitat, l’organització destaca especialment la gestió del tractament i l’acolliment d’emergència de persones procedents de la invasió d’Ucraïna, la qual cosa ha demostrat noves maneres de fer molt més eficients, àgils i coordinades, facilitant l’accés de les persones a la protecció a través de la innovadora posada en marxa dels *CREADE (Centres de Recepció, Atenció i Derivació). Aquest model hauria d’ampliar-se i estendre’s a totes les persones que arriben al nostre país sol·licitant protecció internacional ja que permetria un procés de registre i accés al sistema a través d’aquestes “finestretes úniques de l’asil” per a la seua posterior formalització, estudi i canalització per les vies habituals.
“En els grans exilis forçosos de 2021 i d’enguany hem vist les dues cares de la Unió Europea i Espanya. És important aprendre de les bones pràctiques i que es promoga sempre un missatge en positiu vinculat als qui acollim als països de recepció per a evitar les pors i el rebuig social, garantint l’accés a la protecció com a punt de partida de qualsevol Estat de Dret. Per això, l’experiència de l’acolliment d’Ucraïna, amb la posada en marxa dels CREADE, ha sigut molt positiva i ha projectat una imatge de solvència i coordinació necessària, per la qual cosa proposem la seua continuïtat, estenent-se a totes les persones sol·licitants amb independència del seu lloc d’origen o procedència”.
Asil a Europa i nou Pacte
630.630 persones van sol·licitar protecció internacional a la UE l’any passat, aconseguint xifres prèvies a la pandèmia. Alemanya (190.545), França (120.685) i Espanya (65.404) van ser els tres principals països d’acolliment. A nivell europeu, *CEAR també recorda els pocs avanços que es van donar en 2021 en les negociacions sobre el Nou Pacte de Migració i Asil. Fins hui s’han aconseguit acords sobre la Directiva de la Targeta Blava, la creació de l’Agència d’Asil de la UE (*EUAA) i el recent compromís per a avançar en un mecanisme de solidaritat, que es concretarà en les pròximes reunions amb la Comissió Europea. La resta de propostes continuen en negociació per la diferència de postures entre els països del sud, nord i bloc de *Visegrado.
Jamila, la prova que l’asil salva vides
La presentació de l’Informe Anual de CEAR a València va comptar entre altres persones refugiades amb la intervenció de Jamila, periodista i activista refugiada afganesa que va relatar la deterioració de la situació dels Drets Humans a l’Afganistan sobretot de les dones a les quals es vol esborrar de la vida laboral, civil i política. Ella junt són les seues filles van ser evacuades pel Govern Espanyol després de la volta al poder dels talibans a l’Afganistan. Actualment viu en un dels centres d’acolliment de CEAR a València.

Alba Soler

VIEW ALL POSTS
CatalanSpanishEnglishFrench