2017, l’any de el “orgull d’incomplir” amb els refugiats

  • La UE i Espanya van incomplir de forma flagrant els seus compromisos amb les persones refugiades, no solament en relació als acords europeus sinó també per la seua voluntat d’externalitzar les fronteres.

 

  • Enguany, més de 3.000 persones van perdre la vida en el Mediterrani tractant d’arribar a Europa, d’elles almenys 223 a Espanya.

 

Al gener Espanya va reconèixer el dret d’asil a 12 víctimes de tracta i els seus fills. Des de fa anys CEAR reclama la concessió de l’estatut de refugiat a les víctimes d’aquest delicte ja que pateixen una persecució per motius de gènere.

D’altra banda, davant la reclamació interposada per CEAR, la Defensora del Poble Europeu va reclamar a la UE que analitzara l’impacte en els drets humans de l’acord signat amb Turquia ja que fins avui no s’havia produït.

 

Febrer: Malgrat la reobertura del cas Tarajal en els jutjats un mes abans, 3 anys després d’aquell tràgic matí, encara no s’han esclarit les causes ni els responsables de les 14 morts i una desaparició ocorreguda en la platja fronterera de Ceuta.

A més, aqueix mes va tenir lloc una multitudinària manifestació a Barcelona on es va expressar la clara voluntat social a favor de l’acolliment de refugiats.

 

Al març es van fer públics les dades d’asil de l’any anterior. Malgrat el rècord en el nombre de sol·licituds, Espanya va seguir presentant una mica més del 1% de les peticions d’asil de tota la UE. Encara que la taxa de reconeixement va pujar fins al 67%, des de CEAR van lamentar que la immensa majoria de les decisions favorables van ser per a persones sirianes, negant per tant en moltes ocasions el dret d’asil a persones que fugen d’altres guerres o persecucions. A més, la concessió d’estatuts de refugiats va ser d’amb prou faenes un 3’5%, i es van acumular més de 21.000 sol·licituds d’asil sense resoldre.

Un 14 d’Abril de fa 105 anys s’enfonsava el Titanic, provocant la mort d’1.514 persones. CEAR va aprofitar aquesta ocasió per a recordar que solament en el segle XXI, almenys 38.000 persones haurien mort tractant d’arribar a Europa. És a dir, “25 Titanic s’haurien enfonsat en el Mediterrani en el que va de segle.”

CEAR va denunciar que, per culpa de les polítiques europees de tancament i externalització de fronteres, cada vegada els refugiats i migrants es veuen obligats a prendre rutes més llargues i arriscades. 

 

Maig: En el seu informe “Atrapats a Grècia. Un any després de l’acord UE Turquia” CEAR va alarmar sobre la “terrible situació humanitària” en la qual encara viuen milers de persones que van arribar a Grècia a la recerca de refugi i s’han trobat amb que el fracàs del programa europeu de reubicació al costat de l’acord amb Turquia han convertit a les illes i la península gregues en “una ratera per a refugiats”.

 

Juny En la presentació del seu Informe Anual, CEAR va reclamar un Pacte d’Estat “davant el ‘drama humà dels refugiats’: més de 65 milions de persones s’han vist obligades a abandonar les seues llars, el nombre de morts en el Mediterrani segueix convertint a la frontera europea en la més mortal del món, i milers esperen el compliment dels programes acordats per la UE.

Amb motiu del Dia Mundial del Refugiat, més de 100 organitzacions van reivindicar al costat de la societat els drets de les persones refugiades i migrants, en una manifestació a Madrid sota el lema Volem Acollir Ja.

 

Al juliol es va produir una nova tragèdia en el Mar de Alborán, amb la mort de 49 persones ofegades quan tractaven d’arribar a Espanya. Una xifra que aconsegueix les 223 en acabar l’any segons la OIM. Les organitzacions de Migreurop a Espanya van lamentar que les actuals polítiques migratòries europees i espanyoles no solament són ineficaces sinó que en cas de mantenir-se continuaran produint-se més morts. Segons l’organització APDHA, en els últims 20 anys prop de 6.000 persones haurien mort en el mar tractant d’aconseguir les costes espanyoles.

 

Agost: Davant les “nefastes condicions i falta d’espai” de les sales de l’aeroport de Barajas per a allotjar a les persones que sol·liciten asil, CEAR va presentar una queixa al Defensor del Poble que va provocar la seua visita a aquestes instal·lacions. A més, des d’aquesta institució, després de repetides queixes de CEAR, es va demanar a la Fiscalia de l’Estat que aplicara la presumpció de minoria d’edat en les sol·licituds de protecció internacional en aeroports, una situació que s’estava produint en el de Madrid Barajas, incomplint les obligacions legals nacionals i internacionals.

 

Setembre va ser el mes en què acabava el termini per a complir els acords europeus sobre els programes de reubicació i reasentament. El dia que acabava el termini la UE amb prou faenes havia traslladat a una de cada quatre persones de les quals es va comprometre a acollir, mentre que Espanya, amb prou faenes superava el 11% de compliment d’aquests acords. És a dir, totes elles cabrien en un dels fons del Bernabeú. En acabar l’any aquestes xifres amb prou faenes han pujat a 1 de cada 3 i al 15% respectivament. CEAR va apuntar 9 motius per a explicar aqueix fracàs i va llançar una petició desesperada.

Vuit organitzacions van denunciar amb aquest vídeo “l’orgull d’incomplir” per part de les autoritats europees el seu compromís amb els refugiats.

A l’octubre es van produir dues “victòries legals” en matèria d’asil. D’una banda, el TSJ de Madrid va confirmar el dret dels sol·licitants d’asil a eixir de Ceuta. Però sobretot, el Tribunal Europeu de Drets Humans va condemnar a Espanya per la ‘devolució en calent’ a dos joves expulsats de Melilla, la qual cosa suposava una nova evidència de la il·legalitat d’aquestes pràctiques.

Malgrat açò, des del Ministeri de l’Interior es va seguir defensant aquestes expulsions col·lectives contràries al dret d’asil amb l’argument que són “rebutjos en frontera”. Des de CEAR es va iniciar una campanya de signatures per a demanar que s’aprove la fi de les devolucions en calent en el pròxim debat sobre la Llei de Seguretat Ciutadana.

 

Al novembre, CEAR va criticar la concessió del Premi Princesa d’Astúries a la Unió Europea, quan Europa clarament “havia donat l’esquena als refugiats”. Per a mostrar aquest rebuig, el dia del lliurament del guardó, CEAR va lliurar les 27.454 signatures de suport a la campanya #UErfanos exigint a la UE que prenga mesurades per a evitar les morts en el Mediterrani.

Aqueix mateix mes, el món va quedar esglaiat amb la prova en imatges d’un temor ja conegut: el mercat d’esclaus migrants i refugiats a Líbia. De nou, es tornava a posar preu -aquesta vegada entre 400 i 800 dòlars- a la vida humana.

 

Desembre. En acabar l’any, el balanç segueix sent desolador. Encara que s’hagen reduït respecte a 2016, es van tornar a superar les 3.000 morts en el Mediterrani. Milers de refugiats segueixen atrapats a Grècia i altres països d’Europa central. Malgrat noves promeses, els estats de la UE segueixen molt lluny de complir els seus acords. I els discursos xenòfobs i obertament racistes no deixen de propagar-se a banda i banda de l’Atlántico.

Falta per veure la resposta davant el notable augment de sol·licituds d’asil que s’ha produït enguany a Espanya. Però l’orgull d’incomplir els seus compromisos amb els refugiats per part de les autoritats espanyols i europees fa difícil pensar que el 2018 serà un any de “bones notícies” per als refugiats.

 

 

Alba Soler

VIEW ALL POSTS
CatalanSpanishEnglishFrench